Reobertura d'un braç sec

Braç sec de 100 m de longitud que existia abans en la Noguera de Tort aigua amunt de la població de Barruera. Amb un ajut econòmic concedit per l’Organisme Autònom Parcs Nacionals a través del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici es va procedir a restaurar el braç al finalitzar la temporada del 2001.

Vista hivernal del toll obert enmig del braç restaurat i l’assut o rampell de roques encaixades que la tanca provocant un salt i un toll aigua avall. El braç reobert i el seu toll, on es col·locaren pedres, han suposat un augment de 900 m2 en la làmina d'aigua. La lludriga aquest hivern ha defecat en les roques de l’assut.

Al cap de 10 mesos de les obres, en agost del 2002, es va realitzar al braç restaurat un control amb pesca elèctrica del qual els resultats foren una densitat de 900 truites/ha (45% adultes) i una biomassa de 90 kg/ha (45% adultes). Toll en juliol de 2003. S'ha fet mes ample i ha evolucionat a una taula d’aigües ràpides on les grans roques col·locades dins del llit al construir el toll acompleixen ara la seva funció de refugi.

Recuperació d'un tram dragat

Dragat integral del riu Noguera de Tort en el tram per damunt de la gravera, en octubre del 2002, al principi de les obres. La Confederació de l’Ebre i l’empresa constructora acceptaren les propostes de la Societat per modificar el dragat riu amunt i rehabilitar un llit truiter als 300 m del tram afectat fins la data.

Dragat acordat pels 1200 m restants aigua amunt. Es van netejar les ribes del llit major respectant la part més gran del traçat, les ribes i l’habitat del llit petit o d’aigües baixes.

Llit petit reconstruït en el tram de 300 m del dragat integral.

Es va obrir una rasa irregular d’entre 4 i 6 m per 1 m de profunditat i es van col·locar dins del llit les pedres properes. Aspecte en aigües baixes, en novembre de 2002.

Es va realitzar una pesca elèctrica al mes d’acabar les obres. En el tram superior, dins del llit conservat, la densitat i varietat de talles indiquen que el dragat de les riberes no va afectar sensiblement a la població existent. En el llit reconstruït, no es van capturar alevins tot i que si unes poques truites de 14-17 cm.

A finals del 2002, es va reformar un ajut econòmic per obres de restauració de l’hàbitat fluvial concedit per l’OA Parcs Nacionals abans del dragat del tram, destinat en principi a la construcció de deflectors en la marge esquerra.

Al llit reconstruït es van col·locar finalment 4 rampells o assuts de roques amb els vasos excavats en les graves, al ser les estructures més adaptables als canvis inevitables en els llits recentment dragats.

El riu és escultor i escultura al mateix temps, i les crescudes primaverals intenses de l’any 2003 han canviat el llit a favor d’un traçat molt més sinuós que els anteriors.

Els rampells han actuat com salts i excavat tolls als seus peus, si be han trencat per qualsevol dels extrems obrint petits braços, i actuen ara com deflectors de corrent inestables, per la qual cosa és convenient deixar que el riu els modifiqui. En general, els hábitats truiters creats son ara més semblants als propis d’un riu truiter natural, això sí, desprès d’unes crescudes anuals mes grans que la mitjana.

Roques-refugi al passeig fluvial

El passeig fluvial del riu Noguera de Tort en el poble de Barruera abans de les obres d’endegament executades per la Confederació de l'Ebre a l'estiu del 2002, consistents en protegir amb escullera la riba del riu que llinda amb el passeig; deixant en estat natural la marge oposada de prats i salcedes.

La mota o mur de graves es va traçar respectant la línia del llit major actual. La mota i la seva escullera de protecció de pedres es van construir des del passeig, sense afectar al cabal circulant, de forma que la pesca i les obres van coexistir sense grans problemes. Una part de les roques es van preparar per ser distribuïdes més tard com refugis per les truites.

En els dies de descans de l’acotament intensiu, les roques-refugi es van repartir al llarg del llit i es van col·locar sempre als punts de corrent mes gran, ja que la seva funció és proporcionar abric a les truites i, en els llits de graves fines, generar petits tolls a favor de la soscavació provocada per l’aigua.

En cada punt, les roques es van col·locar amb el costat més gran perpendicular al corrent, la qual cosa afavoreix l’efecte de parapet i l’amplitud del toll creat. La escullera es va completar amb un repie o base de còdols que, amb el temps, quan s'adaptin al corrent, crearan un gran nombre de refugis pels alevins i els juvenils.